Arribarà per fi una nova formació professional per l’ocupació?

Reflexions Comentaris tancats a Arribarà per fi una nova formació professional per l’ocupació?

Llegeixo la noticia que l’executiu del PP ha aprovat la reforma de la formació per a l’ocupació sense consens amb els sindicats i patronals, i no m’estranya. Aconseguir el consens amb els agents socials era una autèntica “missió impossible”. La formació per a l’ocupació és un pastís intocable, especialment l’anomenada formació d’oferta, aquella destinada al col·lectiu dels treballadors aturats i ocupats, un pastís del que s’alimenten gran part de les estructures de patronals i sindicats. I els resultats que dóna no són proporcionals a la despesa pública que suposa, 2.280 milions d’euros al 2014.

En el pla de la formació de demanda, la que escullen les pròpies empreses i que es bonifiquen a través de les quotes de la Seguretat Social, la reforma sembla que consisteix en una ampliació del crèdit de formació per a les pimes (empreses de menys de 250 treballadors) de fins al 100% de l’import que hagin cotitzat a la Seguretat Social en concepte de formació professional (fins ara només podien gaudir del 100% les empreses de 6 a 9 treballadors, les de 10 a 49 treballadors disposaven del 75% i les de 50 a 249 gaudien d’un 60%). I en el de la formació d’oferta, la que ofereixen majoritàriament patronals i sindicats, que ha estat objecte de constants fraus, s’assignarà la seva execució als centres de formació que hagin guanyat els procediments de concurrència competitiva que es convoquin a l’efecte. A més, si fins ara l’Administració avançava el 100% del cost dels cursos, a partir d’ara només avançarà un 25%. A partir d’ara el pastís se l’hauran de guanyar i a més, un cop adjudicat, fer-ho bé.

No m’agrada la ideologia ni les polítiques del govern del PP, i amb totes les reserves de qui no coneix encara el desenvolupament reglamentari de tot plegat, he de reconèixer que una reforma de la formació per a l’ocupació en aquest sentit calia i molt, i ningú s’havia atrevit a tocar-ho. Després d’uns anys de crisi demolidora que ha fet replantejar moltes qüestions que semblaven intocables, i dels escàndols de fraus que han sortit a la llum, semblava mentida que la formació professional per a l’ocupació continués essent una despesa inqüestionada, en mans quasi exclusives de patronals i sindicats, sense un control exhaustiu de les temàtiques i els ajustos de les mateixes amb les necessitats reals del mercat de treball. Encara recordo la meva sorpresa quan vaig veure fa pocs anys en una coneguda patronal com s’ofertaven cursos d’intel·ligència emocional per aturats de 50 i 100 hores. A mi els temes d’intel·ligència emocional m’apassionen i sé que un curs d’aquesta temàtica en general pot ser de totes les hores que es vulguin però clar, això és formació d’adequació al lloc de treball que ha d’estar finançada públicament?

Una sacsejada farà guanyar eficiència, segur.