Els interessos de demora abusius en els contractes de préstec

Articles Comentaris tancats a Els interessos de demora abusius en els contractes de préstec

interessos demora lexit advocats

 

 

És molt freqüent que els contractes de préstec per adhesió, és a dir, aquells contractes que no són negociats sinó imposats per la part creditora, incloguin una clàusula amb un tipus d’interès de demora del 24%, 27% o fins i tot del 29%. Estan contingudes en contractes dels grans bancs. El dramatisme d’aquesta clàusula sol posar-se de manifest en els casos d’execucions hipotecàries i quan es liquiden els interessos una vegada pagat el principal.

A l’inici del procediment la interlocutòria judicial que despatxa l’execució haurà fet una previsió prudencial dels interessos i les costes que es causaran durant l’execució. A aquests efectes la llei entén suficient l’import del 30% del principal reclamat. Així, si es reclamen 20.000 €, la previsió de costes i interessos serà de 6.000 €. Però una vegada cobrat el principal reclamat, pot ser que les costes i els interessos ascendeixin a 16.000 €: 5.000 € per costes (els advocats estem d’enhorabona quan es pot cobrar una condemna en costes!) i 11.000 € pels interessos si l’interès de demora era al 29% i la devolució del préstec s’ha pogut completar en 2,5 anys. Per tant, la factura passa del 30% inicialment previst al 80%, per culpa sobretot dels interessos.

Els Tribunals massa vegades han beneït aquestes clàusules per un malentès principi de la llibertat de pactes, perquè és menys problemàtic donar la raó al poderós o perquè l’aplicació humana i equitativa de les normes jurídiques exigeix un sobre esforç. Afortunadament el panorama ha canviat molt per als consumidors i usuaris gràcies a l’empenta de les Directives Europees i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Així, la recent sentència del Tribunal Suprem de 22 d’abril de 2015 no deixa dubte sobre la facultat i l’obligació que tenen els jutjats i tribunals de controlar la possible abusivitat de les clàusules no negociades individualment que estableixen interessos de demora en els contractes de préstec amb consumidors. I el que és més rellevant: recull i crea criteris per a determinar quan la clàusula és abusiva i quines conseqüències deriven de la seva declaració de nul·litat. Se’ns dubte això és important perquè facilitarà el treball dels jutges i magistrats a l’hora de fer justícia.

Pel que fa a la qualificació de clàusula no negociada individualment, el Tribunal Suprem, en la sentència que comentem, trasllada la prova al professional (provant, per exemple, que ha concedit a l’adherent una contrapartida). La conseqüència de la falta de prova de la negociació de la clàusula d’interessos de mora determinarà la seva naturalesa de “condició general” i, per tant, que el seu contingut pugui ser objecte de control.

Continue reading →