La gran renúncia. Trobem sentit a la nostra feina?

Articles, Laboral, Reflexions Comentaris tancats a La gran renúncia. Trobem sentit a la nostra feina?

Imatge de Pixabay, de distribució lliure

Llegeixo al Periódico d’avui diumenge el fenomen de ‘La gran renúncia’ que està afectant el mercat de treball dels EUA. Consisteix en un abandonament massiu de llocs de treball de manera voluntària, fruit del cansament i del síndrome de burn out que ha portat a molts treballadors al seu límit. Arran de la pandèmia, s’han reorganitzat les seves prioritats i molts treballadors de sectors precaris han optat per reinventar-se canviant de sector, anticipar la jubilació o abandonar cremats sense cap alternativa.

Aquest fenomen realment és la mostra clara del que jo sempre he pensat, a la feina s’hi ha d’estar content i ha de tenir un sentit per un mateix, més enllà de servir lògicament per mantenir-nos i mantenir les nostres famílies. L’obtenció del rendiment econòmic és només la funció material de la nostra ocupació. Però cal cercar i trobar la funció immaterial, la funció humana en la pròpia activitat diària, una funció que motivi i encoratgi dia a dia a seguir treballant amb la mateixa energia i interès que el primer dia.

Algú pot pensar que a determinades ocupacions no se’ls pot trobar aquesta funció immaterial per exemple les feines repetitives, monòtones, sotmeses a condicions extremes… doncs jo crec que sí. Simplement costa una mica més de trobar, però fins i tot una feina d’esqueixador de peix realitzada en una càmera frigorífica, o la d’un escombriaire que ha de recollir deixalles a l’espai públic a la intempèrie, o la d’un teleoperador d’una empresa de telefonia que ha de vendre productes telefònicament “a porta freda”, poden tenir un sentit. Les condicions de treball certament també contribueixen a enfortir el sentit, i això és responsabilitat exclusiva de les empreses, però la mentalitat del treballador també és extraordinàriament important.

Quan un està descontent a la feina ha de fer quelcom per canviar la seva situació, just el que sembla que està passant amb aquest fenomen de ‘La gran renúncia’ als EUA. Aquí massa sovint la tendència és a queixar-nos i esperar que passi alguna cosa que “ens salvi” de la nostra dissortada situació. La victimització i culpabilitzar a la resta de la nostra situació personal no ens fa créixer, ens fa ser passius, ens fa ser uns titelles arrebatant-nos el control de les nostres vides i del nostre futur.

Pensem-hi bé!